RESUM

EL CONTROL DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Noam Chomsky

A la societat actual tenim un model de democràcia en què els mitjans de comunicació tenen una gran importància, jugant un paper fonamental en la forma de dirigir a la població.
.
Des de la Primera Guerra Mundial s’han desenvolupat diverses formes de propaganda que aconsegueixen canviar les opinions i formes de pensar dels ciutadans, per tal que actuen com volen els qui governen.

.

Així, a la democràcia actual, uns pocs intel·lectuals prenen el poder i condueixen les masses a un futur que serà controlat per l’elit de pensadors. Així mateix, algunes ideologies defenen que hi ha diferents classes de ciutadans, que s’impliquen en major o menor mesura amb el funcionament democràtic: els qui controlen, pensen i planifiquen els interessos comuns, i el ramat desconcertat, els espectadors passius, que poden triar el seu líder cada cert temps.

D’aquesta manera, s’ha de domesticar aquest ramat per a que no participe de forma activa en el govern, per fabricar consens entre els seus membres, privant-los de qualsevol forma d’organització per evitar els problemes que pogueren causar: s’ha de distraure al ramat. Açò es fa amb els mitjans de comunicació, l’educació o les relacions públiques. Aquestes permeten controlar l’opinió pública i neutralitzar les manifestacions democràtiques que no es corresponen amb els interessos econòmics. Per fer-ho, s’empren eslògans buits de sentit real que distraguen l’atenció de la gent de les coses que realment tenen importància.

.

Per altra part, s’ha d’atemorir al ramat per a que els subjectes que el formen no pensen per ells mateixos, és a dir, se’ls ha de marginar, fent-los creure que són els únics que pensen diferent per aconseguir l’homogeneïtat de pensament. Açò s’aconsegueix tractant de reduir als que defenen un canvi polític. A més, els països canvien la seva història, fent semblar nobles les seves accions per tal que siguen recolzades.

.

No obstant, els moviments de solidaritat o objecció a certs aspectes polítics (com l’ús de la força militar) s’hi expandiren i han tingut grans efectes socials, evitant la distracció de part del ramat.

,

Per altra banda, per distraure la població dels problemes interns (econòmics, socials...), molts governs generen por en la població fabricant enemics externs i fent campanyes per acabar amb ells, de forma que quan se’ls venç es representa l’esperança en la població.

En nosaltres estarà triar si volem viure en una societat lliure o de totalitarisme autoimposat..

PENSAMENT ÚNIC I NOUS AMOS DEL MÓN

Ignacio Ramonet

El desenvolupament de l’economia i dels mitjans de comunicació ha accelerat el procés de la globalització, així com el canvi en el sistema de poders. Hui en dia, l’economia prima sobre la política, de forma que els interessos de l'actualitat es centren en el lliure intercanvi o la divisió de treball a escala professional.

.

A més, hi ha una influència massiva dels mitjans de comunicació, que són com un arma de control social. Les crisis de família, escola, Església..., no són més que una il·lusió sobre la autonomia dels ciutadans, que es veuen influïts en gran mesura pels mitjans comunicatius. Aquest és el cas de la televisió que influeix a la societat de manera considerable i a més ens condueix a la violència. L'augment de prestigi d'aquest mitjà genera una major importància de les imatges front les paraules, el qual fa possible la confirmació de la informació a través del canal visual i duu com a conseqüència la simplificació i perversió de la informació. Açò fa, a més, que la premsa escrita (o el quart poder), haja perdut importància en favor de mitjans audiovisuals.

Per altra banda, la coacció i la vigilància que porten associats els avanços informàtics i tecnològics, permeten a les empreses controlar els seus ciutadans, incrementat d’aquesta manera el control laboral.
.
La publicitat, utilitzant la indecisió de la població, guia la ment de la societat actual fins a desitjos; com el fet d’incitar-nos a comprar. Per tant, els mitjans de comunicació fan de guia per a la població i il·luminen els ciutadans. Així, els nous poders econòmics i amb interesos d'aquest tipus poden corrompre la democràcia.