COMENTARI SOBRE "CÓMO NOS VENDEN LA MOTO"

Aquest treball sobre el llibre "Cómo nos venden la moto" va a estar estructurat en diferents apartats. En primer lloc, farem un anàlisi formal i dels autors. Després, resumirem l'obra per acabar amb un anàlisi crític. Així doncs, aquest serà el guió a seguir:

1. Els autors: Noam Chomsky i Ignacio Ramonet

2. L'obra Cómo nos venden la moto

• Estructura


• Tipus de text


• Sinopsi argumental

3. Anàlisi del contingut

• Resum

4. Anàlisi crítica

ELS AUTORS

NOAM CHOMSKY

.
Va nàixer en Filadèlfia en 1928. Va obtindre el seu doctorat en 1955 a la Universitat de Harvard i començà a treballar com a docent al MIT, on a l’actualitat ostenta una posició emèrita. Al 1961 fou nomenat professor del Departament de Llengües Modernes i Lingüística, on ocuparia la seva càtedra del 1967 al 1976. Aquest any es fusionaren els programes de Filosofia i Lingüística del MIT i Chomsky passà a treballar a aquest departament.

.

Lingüista i educador, ha publicat nombrosos llibres i articles que han sigut traduïts a diverses llengües i distribuïts arreu del món. Entre les seves obres destaquen Estructures sintàctiques (1957), Qüestions freqüents en la teoria lingüística (1964), La responsabilitat dels intel·lectuals (1969), Resultats empírics de la gramàtica transformacional (1973) i La cultura del terrorisme (1988).

.

És col·laborador habitual del grup mediàtic alternatiu ZCommunications i del diari El País. Membre de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, de l’Acadèmia Nacional de Ciències d’Estats Units, i la Societat Filosòfica Americana, ha rebut nombrosos premis i reconeixements arreu del món, alguns dels quals provenen de diferents universitats, com són la de Bolonya, Harvard o Cambridge.

.

Chomsky és el creador de la gramàtica generativo–transformacional, que revolucionà l’estudi científic de les llengües. Explica com podem construir un nombre infinit d'oracions disposant d'un nombre finit de morfemes i de fonemes; l'existència d'estructures comunes en totes les llengües i la rapidesa en l'aprenentatge d'una llengua.

.

S’ha ocupat també de temes de política internacional, des de posicions molt crítiques cap al seu país d’origen. Organitzà una mobilització popular contra la Guerra del Vietnam, sobre la qual va teoritzar des d’un punt de vista crític, com ha fet amb nombrosos esdeveniments d’importància mundial. És membre del sindicat de treballadors d’Estats Units, l'IWW.

Veiem un vídeo sobre la posició de Noam Chomsky enfront la Guerra del Vietnam.

IGNACIO RAMONET

Ignacio Ramonet va nàixer en Redondela (Pontevedra) el 5 de maig de 1943. És un intel·lectual espanyol resident a França.

.

Doctor en Semiologia i Història de la Cultura i catedràtic de la teoria de la Comunicació en la Universitat Denis-Diderot, considerat com a especialista en geopolítica i estratègia internacional i consultor de l'ONU. És director del periòdic mensual Le Monde Diplomatique i cofundador del moviment Attac i de Media Watch Global. També treballa com a promotor del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre. Ha sigut convidat en diferents universitats com la de Carles III (Madrid), Buenos Aires, València, Sant Petersburg, Cuba, Puerto Rico, Santo Domingo...

.

Ignacio Ramonet és representant del pensament crític sobre la comunicació , analitza el paper dels mitjans com a instruments de dominació i control social, limitats en la seua projecció pública i expressió plural pels interessos mercantils dominants. Desvirtua, també, l'escenari de la cultura democràtica, al mateix temps que reduïx, la creativitat social i la resposta política.

Ramonet denúncia el projecte estratègic de la globalització i defén la prevalia de la societat civil en els processos de construcció d'un món millor.

.

Entre alguns dels seus llibres trobem : Le Chewing-gum des yeux, La Communication victime des marchands, La Découverte, Cómo nos venden la moto (amb Noam Chomsky), Nouveaux pouvoirs, nouveaux maîtres du monde, Télévision et pouvoirs, Un Mundo sin rumbo, Internet, el mundo que viene...

Veiem l'opinió de Ramonet sobre el capitalisme.

SOBRE L'OBRA

L’obra de Chomsky i Ramonet és una invitació a la reflexió sobre la societat en la què vivim i com aquesta pot ser dirigida amb intencions concretes. Els dos autors, que actuen com a espectadors de la societat actual, aborden el paper dels mitjans de comunicació amb exemples reals.

..

Cómo nos venden la moto va ser editada en Barcelona per l’editorial Icaria en maig del 1995, dincs de la col·lecció Más Madera. En novembre de 2008 es va fer la vint-i-cinquena edició. Consta de 92 pàgines i s’estructura en quatre apartats generals: un primer escrit de Noam Chomsky, un segon escrit de Ignacio Ramonet, un glossari i una bibliografia. Al seu torn, els escrits de Noam Chomsky i d’Ignacio Ramonet es segmenten en diferents apartats.

El primer escrit, El control de los medios de comunicación de Noam Chomsky, consta d’una breu introducció i de nou parts amb títols propis. En ells, parla de la idea de la democràcia, el control dels mitjans de comunicació a aquest sistema de govern paper de la població i com aquesta és manipulada, citant operacions propagandístiques que s’han donat al llarg de la història.

El segon escrit, Pensamiento único y nuevos amos del mundo, d’Ignacio Ramonet, té una introducció i huit apartats. L’autor parla en aquests dels canvis en el sistema de poders, globalització, les característiques del pensament globalitzat, com es controla el pensament de la població, la influència de la televisió amb el seu paper per entretindre, que dona pas al predomini d’informació visual, el poder de la publicitat, la vigilància a què estem sotmesos o el poder de les multinacionals.

El glossari consta de huit entrades, en què es dona explicació a termes relacionats amb l’economia, que tenen un significat que pot ser desconegut pel lector.

La bibliografia, tant Chomsky com Ramonet especifiquen d’on han extret les dates amb què recolzen els seus arguments.

Els textos de Noam Chomsky i Ignacio Ramonet són assaigs. En ells, els autors defensen el seu punt de vista personal i subjectiu sobre la manipulació informativa com a mitjà per obtindre el poder d’un grup humà, i el paper dels mitjans de comunicació alhora de controlar als individus. Aquests temes sobre els què reflexionen l’autor són oberts i no tenen una resposta definitiva, sinó que inciten a la reflexió i al dubte al lector. La seua reflexió està àmpliament documentada, doncs s’hi aporten dades, cites i exemples, dels quals s’especifica la font bibliogràfica.

La temàtica es marca pels aspectes que aborden els autors sobre la influència dels mitjans de comunicació a la població, entre altres. Els propis autors enllacen els diferents temes de què volen parlar, separant-los en diferents apartats en cadascun dels seus escrits. L’estil que empren és lliure i personal, emprant un llenguatge fàcilment comprensible o explicant els termes que poden dur a confusió, per facilitar la comunicació i enteniment dels lectors. Els seus punts de vista són subjectius, tot i que s’empren nombroses referències, cites i exemples d’altres autors.

FES CLIC A LA IMATGE PER VEURE UN VÍDEO SOBRE L'OPINIÓ DE CHOMSKY SOBRE ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ...

Els textos s’estructuren de forma sistemàtica, com ja s’ha assenyalat, de forma que dins de cada apartat es parla d’un assumpte concret seguint un ordre clar, dins del tema general de l’obra. Ambdós autors han elaborat escrits de llargària mitjana (cadascun d’unes quaranta pàgines), i tracten d’arribar a un públic el més ampli possible, és a dir, no es dirigeixen a una part concreta de la població ni a un sector determinat. Com s’indica a la contraportada, “Dirigida a un amplio público, la colección Más Madera ofrece textos con lenguaje preciso pero carente de tecnicismos, que intentan contar las causas de los mayores problemas de nuestro tiempo”.
.
La tipologia del text és argumentativa, amb trets expositius. Els autors volen fer-nos veure quines són les tècniques de persuasió, com s’apliquen i amb quines intencions, recolzant-se en fets concrets, per tal de fer-nos reflexionar sobre un tema d’interés general i de gran actualitat.

RESUM

EL CONTROL DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Noam Chomsky

A la societat actual tenim un model de democràcia en què els mitjans de comunicació tenen una gran importància, jugant un paper fonamental en la forma de dirigir a la població.
.
Des de la Primera Guerra Mundial s’han desenvolupat diverses formes de propaganda que aconsegueixen canviar les opinions i formes de pensar dels ciutadans, per tal que actuen com volen els qui governen.

.

Així, a la democràcia actual, uns pocs intel·lectuals prenen el poder i condueixen les masses a un futur que serà controlat per l’elit de pensadors. Així mateix, algunes ideologies defenen que hi ha diferents classes de ciutadans, que s’impliquen en major o menor mesura amb el funcionament democràtic: els qui controlen, pensen i planifiquen els interessos comuns, i el ramat desconcertat, els espectadors passius, que poden triar el seu líder cada cert temps.

D’aquesta manera, s’ha de domesticar aquest ramat per a que no participe de forma activa en el govern, per fabricar consens entre els seus membres, privant-los de qualsevol forma d’organització per evitar els problemes que pogueren causar: s’ha de distraure al ramat. Açò es fa amb els mitjans de comunicació, l’educació o les relacions públiques. Aquestes permeten controlar l’opinió pública i neutralitzar les manifestacions democràtiques que no es corresponen amb els interessos econòmics. Per fer-ho, s’empren eslògans buits de sentit real que distraguen l’atenció de la gent de les coses que realment tenen importància.

.

Per altra part, s’ha d’atemorir al ramat per a que els subjectes que el formen no pensen per ells mateixos, és a dir, se’ls ha de marginar, fent-los creure que són els únics que pensen diferent per aconseguir l’homogeneïtat de pensament. Açò s’aconsegueix tractant de reduir als que defenen un canvi polític. A més, els països canvien la seva història, fent semblar nobles les seves accions per tal que siguen recolzades.

.

No obstant, els moviments de solidaritat o objecció a certs aspectes polítics (com l’ús de la força militar) s’hi expandiren i han tingut grans efectes socials, evitant la distracció de part del ramat.

,

Per altra banda, per distraure la població dels problemes interns (econòmics, socials...), molts governs generen por en la població fabricant enemics externs i fent campanyes per acabar amb ells, de forma que quan se’ls venç es representa l’esperança en la població.

En nosaltres estarà triar si volem viure en una societat lliure o de totalitarisme autoimposat..

PENSAMENT ÚNIC I NOUS AMOS DEL MÓN

Ignacio Ramonet

El desenvolupament de l’economia i dels mitjans de comunicació ha accelerat el procés de la globalització, així com el canvi en el sistema de poders. Hui en dia, l’economia prima sobre la política, de forma que els interessos de l'actualitat es centren en el lliure intercanvi o la divisió de treball a escala professional.

.

A més, hi ha una influència massiva dels mitjans de comunicació, que són com un arma de control social. Les crisis de família, escola, Església..., no són més que una il·lusió sobre la autonomia dels ciutadans, que es veuen influïts en gran mesura pels mitjans comunicatius. Aquest és el cas de la televisió que influeix a la societat de manera considerable i a més ens condueix a la violència. L'augment de prestigi d'aquest mitjà genera una major importància de les imatges front les paraules, el qual fa possible la confirmació de la informació a través del canal visual i duu com a conseqüència la simplificació i perversió de la informació. Açò fa, a més, que la premsa escrita (o el quart poder), haja perdut importància en favor de mitjans audiovisuals.

Per altra banda, la coacció i la vigilància que porten associats els avanços informàtics i tecnològics, permeten a les empreses controlar els seus ciutadans, incrementat d’aquesta manera el control laboral.
.
La publicitat, utilitzant la indecisió de la població, guia la ment de la societat actual fins a desitjos; com el fet d’incitar-nos a comprar. Per tant, els mitjans de comunicació fan de guia per a la població i il·luminen els ciutadans. Així, els nous poders econòmics i amb interesos d'aquest tipus poden corrompre la democràcia.

LA NOSTRA OPINIÓ

A la societat actual, tot i viure en una anomenada democràcia, no és el poble qui té el poder real, sinó les minories governants, formats per un minúscul percentatge de persones. Els demés vivim convençuts de que la nostra és una societat moderna, liberal i democràtica on tenim dret a vot, però hauríem de plantejar-nos si realment el fet de triar als nostres representants una vegada cada quatre anys, per després delegar en ells totes les decisions que ens concernen, és realment una forma de participació activa en la societat.


Per altra banda, estem sotmesos a una constant pluja de missatges que ens guien sobre com pensar, com actuar i com viure. Aquests missatges venen de la mà dels mitjans de comunicació, instruments potencials de manipulació de masses, que permeten als governs controlar a la població per tal que l’actual sistema continue. Veiem molts exemples de la gran manipulació d’aquests mitjans que, en una democràcia vertadera, haurien de ser lliures i no estar influïts per cap tipus d’ideologia o interès. Com s’explica, sinó, que Bush guanyés les eleccions als Estats Units en 2000, quan legalment es demostrà que havia guanyat Gore? Totes les cadenes donaven per guanyador a Gore, llevat d’una, de gran poder, on, casualment, treballava el cosí de qui ha “governat” els Estats Units entre 2001 i 2009, vuit anys veritablement penosos per la història nord-americana i mundial.

Us recomanem el documental Fahrenheit 9/11, del cineasta americà Michael Moore, sobre les mentides de Bush. Ací us deixem un fragment!

Així, els mitjans de comunicació tenen un gran influència alhora de conduir els pensaments i actes de la població. Una bona campanya pot fer que la població d’un país canvie radicalment les seves conviccions. Ens hauriem de plantejar si realment és això el que volem. Volem seguir duent a terme aquesta falsa idea de democràcia, delegant en uns quants la presa de decisions que ens afecten directament? Probablement la solució no seria formar un govern amb tota la població, doncs costaria molt aclarir-se. Haurien de desenvolupar-se mètodes per tal que tots tinguerem constant veu i vot, que ens obligaren a estar atents al que ocorre al nostre voltant, perquè amb un sistema com l’actual, la gent vota (i no ho fa tothom) una vegada cada quatre anys i després es deixa guiar pels qui han eixit electes, desconnectant totalment del seu paper com a ciutadans que haurien de participar de la política de forma activa.

Com deia Orwell, freedom is the right to tell people what they do not want to hear. Apostem per eixa llibertat.